Catalan English French German Italian Portuguese Russian Spanish
Domingo, 20 Mayo 2018 07:14

Carles Crescenti, l'exindependentista que lidera Som Identitaris al Baix Camp ha estat entrevistat pel delcamp.cat

Valora este artículo
(157 votos)

La nova formació de Josep Anglada lluita contra el liberalisme econòmic i la immigració massiva

Fa unes setmanes coneixíem que Som Identitaris (SOMI), la nova formació de l'històric representant de l'ultradreta catalana Josep Anglada, s'instal·lava al Baix Camp. Ho ha fet de la mà de Carles Crescenti, que s'ha convertit en l'home de confiança d'Anglada a la zona. A delCamp.cat hem pogut parlar amb Crescenti, que ens ha explicat la seva trajectòria i què l'impulsa a formar part d'aquesta formació política.

De fet, va ser ell qui es va oferir a Anglada. Havien coincidit en una ocasió ara fa uns quatre anys però només es va tractar d'un «hola i adéu». Però tot just fa unes setmanes s'hi va posar en contacte. Al cap de pocs dies es van reunir a Vic i van perfilar com dur a terme el projecte. La decisió es va prendre de manera ràpida amb la intenció d'aconseguir expandir el partit al sud del principat.

De formacions progressistes a SOMI

15-M

Els precedents polítics de Crescenti no passen precisament per les formacions més dretanes de l'espectre ideològic. Al 2011, mentre vivia a Badalona, participa del moviment del 15M —que es va acabar traduint en la irrupció de Podemos—. Al mateix any, participa activament per tal d'evitar un desnonament. No ho aconsegueixen davant de l'actitud dels cossos policials, que els treuen un a un per la força. Paral·lelament, funda una Plataforma Ciutadana per la Hipoteca i la Vivenda a Santa Coloma.

Expulsat de Podemos a Miami Platja

Després, als volts de 2015 una noia de Miami Platja el convida a participar a un grup de Podemos, que està creant un cercle al municipi. Recordant l'efecte del 15-M, que tenia voluntat de trencar amb el règim establert, hi entra. Però Podemos es «raja» i rebaixa les pretensions i les expectatives creades al 15-M. A part aquest capítol dura poc. Crescenti és expulsat del cercle per la seva posició en diversos temes. Per una banda perquè no està d'acord amb la «immigració massiva» i per l'altra perquè no coincidia la visió de gènere. Segons Crescenti, la concepció de Podemos era d'un «feminisme sexista». Fins i tot és partidari d'eliminar la llei de Violència de gènere, que creu sexista.

A partir d'allí es fa fort a la xarxa social Facebook, on exposa el seu ideari i on aconsegueix una certa projecció. Però en aquest canal no en té prou i decideix seguir la seva tasca activista i política a Som Identitaris, des d'on intentarà donar una aplicació a les seva ideologia a través del canal institucional, que considera fonamental per aconseguir els objectius marcats.

Ideologia

Primer de tot antiliberal

Assegura que ha provat de tot i que ara es troba a SOMI. Li és igual esquerra que dreta. El que importa és «fer alguna cosa per la gent»El patró que uneix tots aquests canvis de formació i de línia ideològica és la lluita contra el liberalisme econòmic, que considera un dels grans mals de la societat. En aquest sentit, considera que el consumisme és negatiu com a filosofia però que consumir és bo perquè dona feina.

Critica que els liberals afirmin que el mercat es regula sol en benefici de tots, expressió que considera falsa. Ara bé, Crescenti és capitalista, de fet veu la propietat privada i el lliure mercat com a «sagrats». Ara bé, creu que la competència s'ha de produir amb igualtat de condicions i que l'estat ha de regular els abusos i desafasaments. Anomena aquest sistema capitalsocialisme.

En aquest sentit, considera que no es pot competir contra els països que no tenen seguretat social o que tenen una normativa medi ambiental més laxa perquè produeixen més barat. Per tant, creu que la solució passa per una política proteccionista i posar aranzels als productes estrangers. Pel que fa als sectors estratègics —sobretot posa l'exemple del sector de l'energia elèctrica—, considera que l'estat ha de regular-ne les empreses —i fins i tot nacionalitzar-les— perquè no hi hagi oligopolis i perquè els preus d'aquests serveis siguin més assequibles i justos per a tothom.

Un dels motius que fomenten la seva entrada al moviment identitari —no li agrada que s'anomeni extrema dreta— és que el moviment antiliberal estatal està format sobretot per moviments d'arrel identitària. En aquest sentit considera que a Espanya no hi ha sentiment nacional ni de comunitat i que això influeix negativament a la cohesió social. En la qüestió nacional, es produeix un altre dels canvis de Crescenti. I és que fins al 27 d'octubre era independentista.

Fins al 27 d'octubre era independentista

Al 27 d'octubre, però, després que el Parlament aprovi la República Catalana però que l'estat reaccioni amb l'aplicació de l'article 155, deixa de ser-ho. Diu que el procés català no és real i que només vol entretindre a la gent per no haver de solucionar els problemes que porta les polítiques liberals, com ara la feina, la sanitat o les pensions.

Ara bé, pel que fa a la relació de Catalunya amb l'estat, se sent molt proper a la visió dels carlins perquè estan a favor d'un estat federal i una Constitució Catalana. De totes maneres, afirma que l'estat de les autonomies ja és això i que més val centrar-se en combatre l'estat liberal. En aquest sentit, diversificar esforços podria «embolicar» la situació i desviar-se de l'objectiu principal.

Un estat confederal no li agradaria perquè implica que Catalunya seria lliure de marxar. Pel que fa a la llengua catalana n'és un ferm defensor i considera que s'ha de conservar. Tot i que aquesta visió és difícilment comprensible pels moviments d'extrema dreta, sobretot fora de Catalunya, se sent capaç de defensar-lo i fins i tot que ho puguin assumir.

Un «no xenòfob» que no vol immigració

Els moviments identitaris se solen soler relacionar amb el racisme i la xenofòbia. Crescenti, però, no es considera ni una cosa ni l'altra. Assegura que no sent cap mena d'odi cap a ningú pel fet de ser estranger però considera que hi ha massa immigrants. Pel que fa als rics, «res a dir» perquè contribueixen a l'estat. Això sí, no li agrada que vinguin pobres. En aquest sentit, creu que“la Llei d'Estrangeria hauria d'expulsar del país els estrangers que no treballen i als que no compleixen la llei”.

Explica que el fet que hi hagi una immigració alta impossibilita que s'arribi a la plena ocupació i que, per tant, caldria tancar fronteres. Diu que amb un situació d'atur tan gran com la dels darrers anys, si tens immigrants, no el soluciones i que per tant, si els expulses, tota la resta treballarà. Però puntualitza que no cal expulsar a tothom sinó només fins que s'arribi a la plena ocupació. Per ell això no és una mesura racista ni xenòfoba sinó de «sentit comú».

A més, diu que la situació de poc poder adquisitiu de molts immigrants fa que baixi el nivell de vida general. Segons Crescenti, això fa que en el lliure mercat s'hagi de rebaixar el preu dels productes per donar-los sortida, fet que pot provocar dues situacions. Que s'importi producte d'altres països on no es juga amb les mateixes condicions, fet que perjudica la indústria de l'estat. O que les empreses hagin de reduir el salari dels treballadors perquè tenen menys marge de benefici. A més, explica que l'estat hauria de pujar progressivament el salari mínim interprofessional.

La família és clau

Un altre aspecte que des de SOMI consideren essencial en la seva ideologia és la família. Consideren que com més extensa, millor es pot ajudar quan convé. Posa l'exemple que quan algú es queda sense feina és més fàcil recolzar-se entre una família de molts integrants que en una de pocs. Explica que en el passat es va passar de la família extensa —on avis, pares, néts, tiets i cosins vivien junts— es va passar a la nuclear —famílies de pares i fills—, un fet que ja va reduir el nombre de membres de les famílies. Però per Crescenti, la situació ha arribar a l'extrem amb les famílies monoparentals, que considera una «distòpia» (una utopia negativa).

Polítiques locals

Pel que fa a les polítiques locals, Crescenti marca diversos punts on actuar, algun dels quals ja ve treballant de manera inividual des de fa temps, com els horaris comercials. Creu que els municipis, per molt que siguin turístics, han de respectar els horaris dels treballadors i sobretot els diumenges i festius —relacionat amb la importància que es dona a la família— per poder conciliar la feina amb la vida privada i per no perjudicar el petit comerç.

Treballant les llistes electorals

Crescenti és el responsable de SOMI al Baix Camp però a hores d'ara està fent contactes per trobar persones que es vulguin incorporar al projecte a tota la demarcació, des de Tarragona fins a Amposta. Assegura que la tasca és complicada però que ja ha parlar amb algunes persones que s'hi podrien sumar. Pel que fa a una llista a Mont-roig és optimista i creu que la podrà formar, malgrat que en volen formar a més municipis.

delcamp.cat, 18 de maig de 2018

 

Visto 1839 veces Modificado por última vez en Domingo, 20 Mayo 2018 07:21